|
|
| (12 intermediate revisions by 7 users not shown) |
| Line 1: |
Line 1: |
| − | [[Image:LysanderSpooner.jpg|left|thumb|Lysander Spooner]] | + | [[Image:LysanderSpooner.jpg|thumb|Lysander Spooner]] |
| − | '''Lysander Spooner''' havia nascut el 19 de gener de 1808 a Athol (Massachusetts, EUA). Jurista de formació i de professió, va militar en les files dels abolicionistes, desplegant una gran activitat contra el judici i l'execució del lÃder abolicionista John Brown (1859). En 1834 va escriure el seu primer assaig, un pamflet contra el clericalisme i la religió. Empleat comptable en el Banc Nacional de Nova York, decideix marxar a Ohio on compra un terreny, però s'arruïnarà pledejant contra l'Estat per l'anul·lació d'un projecte de tancament. En 1843 publica un assaig de reforma bancà ria que preconitza una economia basada sobre la lliure cooperació dels individus desembarassada de la tutela de l'Estat. | + | {{mas}} |
| | + | '''Lysander Spooner''' ([[19 de enero]] de 1808 - [[14 de mayo]] de 1887) fue un jurista, [[filosofÃa|filósofo]], polÃtico, empresario, abolicionista y un [[Anarquismo individualista|anarquista individualista]] [[EUA|estadounidense]]. |
| | | | |
| − | En 1845 va escriure Unconstitutionality of slavery, assaig radical contra l'esclavitud, i en 1850, A defense for fugitive slaves, on defensava el dret de fuga dels esclaus. En 1870 escriu The constitution of no authority, on es manifesta com a pensador anarquista radical en definir qualsevol govern com una associació de lladres i d'assassins i en rebutjar tota legislació, ja que s'oposa al dret natural i és, per tant, criminal. Aquest llibre tindrà una gran influència entre els filòsofs anarquistes nord-americans. Considerat una figura excepcional del seu temps, la seva concepció llibertà ria del dret natural --que és una definició sui generis dins de l'anarquisme-- parteix de la premissa que diu que, segons el dret natural, els individus tenen drets (a la vida, a la llibertat, a la propietat, etc.), però el capitalisme, l'Estat i els seus monopolis impedeixen aquests drets. Aleshores, segons el seu llibre Natural Law, or The Science of Justice (1882), si es vol estar conforme amb el dret natural, entès aquest en el sentit religiós i de naturalesa, cal desobeir i aixecar-se contra tot allò que se li enfronti, com ara el capitalisme, l'Estat, l'exèrcit, etc.
| + | == BiografÃa y pensamiento== |
| | + | Lysander Spooner se situó en la tradición de la «ley natural», denunciando la teorÃa contractual del [[estado]] y el daño que los monopolios [[estatal]]es sobre la tierra y el dinero hacÃan al paÃs. |
| | | | |
| − | Enèrgic anticapitalista i enemic de l'Estat, reconeix que la policia i els exèrcits dels Estats no són més que guà rdies de seguretat privats que protegeixen els rics i els monopolis del capitalisme, del qual diu que només pot existir a partir de l'extorsió i del robatori. En The vices are no crimes (1875) exposa que els vicis no poden ser castigats ja que són assumptes personals, sempre que no afectin la resta de persones. La seva definició de l'ètica diu que tots els individus tenen els mateixos drets morals objectius, però és qüestió de cadascú acomplir-los, és a dir, el seu compliment és netament voluntari. Una de les seves accions més conegudes és la creació d'una petita empresa de correus en 1844 (The American Letter Mail Company) que competiria amb l'empresa estatal de correus i amb la qual buscava demostrar que qualsevol acció particular, autònoma o descentralitzada és més eficient que l'acció estatal o centralitzada; a més a més feia palesa la seva insubordinació a l'Estat, ja que aquest tenia el monopoli de correus. Agosaradament va oferir a l'Estat nord-americà els serveis de la seva petita empresa per millorar el servei, però la resposta que va rebre de les autoritats va ser l'expropiació i el seu pas a règim estatal. En teoria econòmica va aprofundir els seus estudis en les propostes d'un lliure mercat de crèdits en la banca mutualista. Va collaborar amb el seu amic Benjamin Tucker en el periòdic individualista de tendència mutualista Liberty i en The Radical Review. Després de la mort d'Spooner el seu arxiu va passar a Tucker qui va publicar nombroses obres inèdites, però un incendi va destruir els seus manuscrits i el fons editorial de Benjamin Tucker.
| + | == Véase también == |
| | + | * [[G.7 - Lysander Spooner, ¿Libertario de derecha o socialista libertario?|Lysander Spooner, ¿Libertario de derecha o socialista libertario?]] |
| | + | * [[Anarquismo en Estados Unidos]] |
| | | | |
| | + | == Enlaces externos == |
| | | | |
| | *[http://www.bibliojuridica.org/libros/2/760/9.pdf Lysander Spooner], por [[Rudolf Rocker]] | | *[http://www.bibliojuridica.org/libros/2/760/9.pdf Lysander Spooner], por [[Rudolf Rocker]] |
| − |
| |
| | | | |
| | [[CategorÃa:Anarquistas|Spooner, Lysander]] | | [[CategorÃa:Anarquistas|Spooner, Lysander]] |
| − | | + | [[Category:Anarcopedia:ArtÃculos en desarrollo]] |
| | + | [[Category:Anarquistas de Estados Unidos]] |
| | [[de:Lysander Spooner]] | | [[de:Lysander Spooner]] |
| | [[en:Lysander Spooner]] | | [[en:Lysander Spooner]] |
| | [[fr:Lysander Spooner]] | | [[fr:Lysander Spooner]] |
| | [[it:Lysander Spooner]] | | [[it:Lysander Spooner]] |
Lysander Spooner se situó en la tradición de la «ley natural», denunciando la teorÃa contractual del estado y el daño que los monopolios estatales sobre la tierra y el dinero hacÃan al paÃs.
